ELS AVANTATGES I ELS DESAVANTATGES DEL PÒSTER

Hi ha molts mitjans de presentar els resultats d’una recerca: mitjançant la publicació d’ un article en una revista especialitzada, la presentació d’ una comunicació en un congrés, o bé elaborant un pòster i presentant-lo en un esdeveniment científic.

És convenient preguntar-se quins avantatges té presentar la recerca en forma de pòster i també quins desavantatges presenta, respecte a altres formes de comunicació.

Pel que fa als avantatges, els més importants són els següents:

[1] Si s’és un investigador jove, presentar pòsters pot ser una bona manera de començar a habituar-se a participar en congressos, simposis, etc. presentant-hi comunicacions. Si se n’ha de fer una presentació oral, la sessió de pòsters és més informal que no pas la comunicació en una sala davant d’una audiència més o menys multitudinària. Per tant, no és tan angoixant, provoca menys nervis.

[2] És molt probable també que, si es presenta el treball en un esdeveniment internacional, s’hagi de fer en anglès. El fet que sigui un mitjà de comunicació molt gràfic ajudarà en aquest sentit, així com el fet que la presentació oral no sigui un acte excessivament formal.

[3] Les sessions de pòsters incrementen la participació i la interacció. Sovint els pòsters estan exposats durant tot el temps que dura l’esdeveniment científic o almenys durant una bona part del temps. Això facilita que el públic tingui prou temps per llegir-los i estudiar-los i que posteriorment pugui dialogar o discutir amb l’autor sobre el contingut, intercanviar opinions, aclarir conceptes, etc. És a dir, les sessions de pòsters permeten un contacte directe amb l’autor.

[4] El pòster permet que el públic, les persones que el llegeixen, assumeixin els continguts que s’hi expressen al seu ritme, d’acord amb el coneixement que tinguin del tema. En les presentacions orals tradicionals és l’audiència la que s’ha d’adaptar a l’orador per mirar de seguir la seva exposició. Al mateix temps, l’autor es pot adaptar a cada espectador en particular, en funció del nivell de coneixement de la matèria, el ritme de lectura, etc.

[5] El pòster és un mitjà que pot ajudar l’autor en la presentació oral. El fet de tenir un guió de la intervenció —el pòster mateix— ajudarà l’autor a mantenir un ordre en el discurs i a evitar que un moment determinat no sàpiga com continuar; això li ocasionarà menys ansietat i l’ajudarà a sentir-se més segur. D’altra banda, el pòster, com a suport visual, pel fet de tenir imatges i gràfics, facilita la comprensió de l’exposició i ajuda l’audiència a retenir els conceptes.

[6] És un mitjà d’expressió molt flexible, es pot adaptar per a la comunicació de tota mena de recerques. D’una banda, les dades gràfiques permeten presentar molts tipus d’informació: estadístiques, informació visual, equacions i fórmules, etc. (en una comunicació tradicional, per comunicar aquests tipus de dades, es poden fer servir diapositives o transparències, però, tot i això, costaran més d’assimilar per l’audiència). D’altra banda, la part narrativa del pòster, les dades textuals, ajuden a aprofundir les dades visuals i a més proporcionen les conclusions i els punts principals, que és, al capdavall, el que l’audiència ha de retenir.

Tot i això, també tenen desavantatges, com ara:

[1] En els pòsters les dades s’expressen d’una manera incompleta, ja que es disposa d’un espai limitat. El llenguatge també ha d’encaixar en aquest espai limitat i moltes vegades es força. Això pot dificultar la transmissió de la comunicació.

[2] El públic ha de tenir una actitud activa, ha de fer un esforç per acostar-se al pòster, llegir-lo, estudiar-lo, interpretar els gràfics i les taules, etc. Això s’agreuja especialment en els casos en què els pòsters estan col·locats en llocs allunyats de la sala on es duen a terme les presentacions orals. A més, que els pòsters estiguin fixats en estructures verticals fa que la seva lectura sovint sigui incòmoda.

[3] A vegades també els horaris dedicats a la lectura dels pòsters (a primera hora del matí o a última del vespre, durant les pauses) poden dificultar que el públic assisteixi a la presentació de la informació. A més, el temps dedicat a l’exposició del pòster en pot dificultar la lectura, sobretot si n’hi ha molts d’exposats. Així doncs, amb l’objectiu de facilitar la lectura dels pòsters i l’intercanvi entre l’audiència i els autors, els organitzadors de l’esdeveniment científic faran bé d’escollir el temps i el lloc adequats per a la sessió de pòsters dins del programa. Han de dedicar-hi el temps suficient i poden triar un lloc d’accés fàcil, amb prou llum i un ambient agradable. També podrien facilitar una llista dels pòsters, agrupats per temàtiques, i una còpia dels resums, per facilitar als participants l’accés als pòsters que els puguin interessar.

[4] Cal tenir en compte també que un pòster mal fet pot aconseguir el contrari de l’objectiu que es proposa: pòsters amb massa text i pocs elements visuals, massa carregats d’imatges o elements artístics, amb estructures textuals irregulars, amb una combinació inadequada de colors, amb massa espais en blanc, amb frases i paràgrafs massa llargs, sense encapçalaments ni títols, etc. no faran més que distreure l’atenció del lector i confondre la lectura del document.

[5] L’elaboració del pòster requereix el domini de recursos addicionals, a més dels que s’han de tenir per fer la pròpia recerca: programari de tractament d’imatges, programari d’elaboració de diapositives, algunes nocions de disseny (color, tipus de lletra, etc.), coneixement dels materials que serveixen per fixar el pòster, etc.

Les sessions de pòsters permeten l’intercanvi de punts de vista i afavoreixen la discussió d’una manera més dinàmica que altres formes de comunicació.

El pòster és una versió reduïda d’una comunicació o una ponència en un congrés?
No