13.1. Norma general

Els signes de puntuació van units —sense espais en blanc— al mot que els precedeix i se separen amb un espai en blanc del mot que els segueix.

•Rajoles, teules, ciment...
•La coma s’usa molt sovint; el punt i coma, molt menys.
•Aquesta hipòtesi va ser formulada fa set anys. Fins ara, però, no ha tingut gaire ressò.
•Hem demanat això: tres entrepans de fuet, les begudes i una ració d’olives.
•El dia era preciós, no feia calor, més aviat fresquejava; però la ment de l’Enric només treballava en un pensament obsessiu... que encara l’absorbeix.
•Estàs cansat? Treballes massa? Fes esport!
•Som-hi! No badeu! Marxem ara mateix!

Quan el parèntesi, el claudàtor, les cometes i el guió són usats com a signes d’obertura, s’uneixen al mot que els segueix. Quan s’utilitzen com a signes de tancament s’uneixen al mot precedent.

•L’any següent (1912) es crearen altres institucions culturals [...]
•La forma brossat [brusát] és pròpia de Sóller.
•En aquest número es publica l'article «La diversitat en l'educació».
•Tals consideracions —ara me n’adono— hi eren d’allò més oportunes.

La barra inclinda s’escriu sense cap espai en blanc davant ni darrere quan uneix dues paraules.

•Farem el trajecte Barcelona/Tarragona.

•Farem el trajecte Arenys de mar / Calella de Palafrugell.
•Benvolgut company / Benvolguda companya,

Quan se cita un text que comença amb punts suspensius, aquests s'escriuen units a la primera paraula del text, sense cap espai en blanc.

•«...i hagué de callar»
•«...estimació, afecte: paraules en què no creia»

Les crides volades —números o asteriscos— que remeten a una nota a peu de pàgina solen escriure’s, sense cap espai en blanc, després dels signes de puntuació. També poden anar abans d’aquests.

•Aquests manuals de filosofia,¹ publicats el trimestre passat, són prou interessants [...]
•Hi apareixen els mots estrès, referit als executius, i estand.²