Certificat de nivell superior de llengua catalana
Model de prova


Àrea 1. Comprensió oral i expressió escrita

Àrea 2. Expressió escrita

Àrea 3. Coneixements gramaticals

Àrea 4. Comprensió lectora i expressió oral

Model de correcció


Àrea 1. Comprensió oral i expressió escrita
Escolteu el text que us llegirà dues vegades la persona que us examina i feu-ne un resum d'unes 150 paraules.

[Trobareu el text, a partir del qual s'ha de fer el resum, al model de correcció]

Àrea 2. Expressió escrita

Expressió escrita 1

La universitat a la qual esteu vinculat/da professionalment us ha encarregat, a través del vostre departament, que organitzeu i presenteu un cicle de conferències, per a l'inici del pròxim quadrimestre, sobre un tema de la vostra especialitat.
Redacteu el text de presentació que llegireu a l'inici d'aquest cicle de conferències en què informareu del contingut, els objectius i el perquè de la tria del tema i dels ponents per a aquestes conferències.
El text ha de contenir unes 200 paraules aproximadament.

Expressió escrita 2

Llegiu aquesta notícia publicada en un diari informatiu.

Un tribunal anglès autoritza separar dues siameses tot i que una no sobreviurà
Les siameses Jodie i Mary, que van néixer unides pel ventre, seran separades malgrat que una d'elles està condemnada a morir a conseqüència de l'operació. Així ho va decidir el Tribunal d'Apel·lació de Londres, en una sentència adoptada per unanimitat pels tres jutges que han presidit el cas, i que ja ha provocat reaccions confrontades. Els pares de les nenes, que s'oposaven a la separació per raons religioses, podrien apel·lar davant la Cambra dels Lords.
Un dels jutges, Alan Ward, va justificar el veredicte argumentant que a Mary, una de les nenes, li falten òrgans per viure per ella mateixa i s'està emportant la sang que Jodie necessita.
L'advocat de la família va dir que els seus clients estudiaran els passos que cal seguir ara. Els pares de les siameses creuen que seria contrari al desig de Déu separar les seves filles, una opinió compartida per l'arquebisbe Cormac Murphy-O'Connor, primat de l'Església catòlica d'Anglaterra i Gal·les, el qual va remetre un escrit al tribunal oposant-se a l'operació.
Les nenes van néixer fa sis setmanes a l'hospital de Saint Mary de Manchester. Jodie és un nadó relativament sa, però Mary no té fetge, cor ni pulmons, i posseeix, a més a més, un cervell molt primitiu, segons els metges.

El Periódico, 23-9-2000 (text adaptat)

Després de llegir aquesta notícia, reflexioneu sobre el seu contingut i feu un article d'opinió en què reflectiu tot el que us suggereix el que s'hi explica.
El text ha de contenir unes 250 paraules aproximadament.

Àrea 3. Coneixements gramaticals
1. Llegiu els textos següents i, per a cada espai buit, marqueu amb una creu la lletra corresponent a l'opció correcta.

L'enfocament lingüístic ha tendit a considerar l'escriptura ________________ (1) nivell més ______________ (2), al qual la llengua _______________ (3) arribar o no. Una mostra d'aquesta aproximació, la tenim en girs com ara llengua oral, ____________ (4) recorden un origen dubtós. L'alternativa seria considerar tot això com a expressions metafòriques, que no han d'ajustar-se estrictament ____________ (5) volen dir. Des del cantó de la sociologia, l'escriptura és una classe més d'activitat, com ___________ (6) treball manual o com escoltar música: són coses que algú fa, amb una distribució i el sistema de restriccions que sigui; naturalment, parlar constitueix una activitat més, que podem correlacionar amb altres. Centrats en la gent ____________ (7) fan, llegir i escriure tenen, doncs, un subjecte personal. Som capaços de llegir moltíssimes més coses que les que podríem expressar escrivint, i el parany ____________ (8) menystenir l'etapa aparentment passiva (llegir), quan és certament la més important. Referir-nos a la totalitat amb el nom d'escriptura és com fixar-se només en la part de dalt de l'iceberg.

(Aspectes del pensament sociolingüístic europeu)

(1) a. com a un
(2) a. del seu anàlisis
(3) a. pugués
(4) a. la qual cosa
(5) a. al que
(6) a. qualssevol
(7) a. i en el que
(8) a. consisteix en

b. com
b. de la seva anàlisis
b. pogués
b. que
b. al qual
b. qualsevulla
b. i en el què
b. consisteix amb
c. com un
c. de la seva anàlisi
c. podés
c. els què
c. allò que
c. qualsevulgui
c. i en que
c. consisteix a
d. com si un
d. del seu anàlisi
d. puguessi
d. lo qual
d. el que
d. qualsevol
d. i que
d. consisteix


La revolució romàntica va tenir conseqüències en l'escriptura. D'una banda, va traçar una frontera entre els textos literaris (lliures) i els no literaris (sotmesos a regles). Amb els anys, aquests darrers es refugiarien dins la frontera de la llengua, i els literaris ___________(9) quedarien absurdament fora. A aquesta fractura, _____________ (10) van contribuir també altres col·lectius, com ara els investigadors positivistes, ______________ (11) tractar la humanitat com si fos una ciència exacta. Als disseccionadors de la llengua ja ___________ (12) va anar bé desprendre's del llast subjectiu que representava la literatura i concentrar-se ____________ (13) la gramàtica, més susceptible de taxonomia. La poètica i la retòrica van desaparèixer de la cultura occidental fins a mitjan segle XX. El substantiu poètica deu la seva recuperació a Roman Jakobson. Si fixem la nostra atenció en aquest lingüista ens adonarem ____________ (14) només ell podia obrar la resurrecció.

Vicenç Pagès, Un tramvia anomenat text.

(9) a. en
(10) a. s'hi
(11) a. entestats amb
(12) a. els
(13) a. amb
(14) a. de que
b. n'hi
b. en
b. entestats en
b. els hi
b. en
b. de què
c. l'hi
c. hi
c. entestats a
c. els en
c. a
c. que
d. hi
d. li
d. entestats
d. lis
d. dins
d. què

La utilització de la lactosa la fa possible un enzim, la lactasa, que la digereix i ________________ (15) els components. Quan deixen de mamar, tots els mamífers deixen de produir lactasa, ________________ (16) ja no és necessària; l'home, però, és una excepció, ja que molts adults continuen produint lactasa quan ja estan desmamats i, per tant, poden continuar _____________ (17) llet perquè són capaços d'utilitzar la lactosa. Els que no produeixen lactasa no poden beure llet quan són adults. El qui té aquesta incapacitat tendeix a desenvolupar un rebuig per la llet, és a dir, no _____________ (18), per la qual cosa evita de ___________(19). I pot tenir reaccions desagradables si ___________(20) administra sense saber-ho, per exemple si ha estat utilitzada ___________(21) ingredient en algun menjar.
Fins fa pocs anys, aquesta intolerància a la lactosa no era coneguda o diagnosticable. Actualment, qui la pateix sovint no _____________(22), almenys a Europa i als EUA, on el consum de llet és molt difós; però _____________(23) països, com la Xina i moltes altres parts del món, ____________(24) la llet és considerada un aliment no apte per als adults i cap no en beu després del període d'alletament. Això no val per a tots els productes lactis, perquè en la fabricació del formatge i del iogurt la lactosa és àmpliament consumida pels bacteris utilitzats per _____________(25).

Luca i Francesco Cavalli-Sforza. Qui som.

(15) a. li separa
(16) a. perquè
(17) a. beguent
(18) a. l'hi agrada
(19) a. prendre'n
(20) a. se li n'
(21) a. com
(22) a.es dóna compte
(23) a. hi ha
(24) a. en que
(25) a. produir-se
b. n'hi separa
b. per què
b. beguent-ne
b. l'agrada
b. pendre'n
b. se n'hi
b. amb
b. se'n dóna compte
b. hi han
b. en els què
b. produir-los
c. en separa
c. doncs
c. bevent
c. li agrada
c. prendre-la'n
c. se li'n
c. com a
c. s'adona
c. n'hi ha
c. en els que
c. produïr-los
d. separa
d. per la qual
d. bevent-ne
d. li n'agrada
d. pendre-la'n
d. s'hi
d. com a un
d. se n'adona
d. n'hi han
d. en què
d. produïr-ne


2. Transformació de frases

Transformeu la frase a en la frase b, canviant solament el que sigui necessari. El que escrigueu a la frase b no pot ser mai exactament igual al que hi ha a la frase a.

Exemple:
a. El guia ens va dir: "Si no voleu fer tard, hem de marxar".
b. El guia ens va dir que si no volíem fer tard havíem de marxar.

1.
a) Necessitem deu bolígrafs vermells.
b) De bolígrafs, _______________________ vermells.

2.
a) Nois, preneu-vos la feina amb més interès!
b) Nois, no ____________________ la feina amb tant desinterès!

3.
a) Aquest advocat sempre diu als clients: "Consentiu al pagament".
b) Aquest advocat sempre _______________ aconsella que _______________ al pagament.

4.
a) Participar en la cursa em sembla bé.
b) Estic d'acord ________________ participar en la cursa.

5.
a) El secretari li enviarà l'informe avui mateix, i això permetrà avançar la reunió.
b) El secretari li enviarà l'informe avui mateix, ________________ permetrà avançar la reunió.

6.
a) Dividiu les oracions en simples i complexes.
b) Dividiu les oracions _______________ siguin simples o complexes.

7.
a) Segurament et molestarà, però la presentarà com la teva amiga.
b) _________________ et molesti, la presentarà com la teva amiga.

8.
a) Tan aviat com puguis, porta'm una tovallola.
b) Li va dir que tan aviat com____________________, li portés una tovallola.

9.
a) En Felip em va dir: "Me'n vaig perquè m'atabales".
b) En Felip em va dir que __________________________________________.

10.
a) Com que té diverses al·lèrgies, no pot prendre certes medecines.
b) Té diverses al·lèrgies, ___________________ no pot prendre certes medecines.


3. Lèxic
Ompliu els buits de les frases següents a partir de les paraules que es donen entre parèntesis.

1. No _____________________ (parpella), que no et podré treure la brossa de l'ull.
2. Ens ha dit que no pot _____________________ (garantia) l'autenticitat dels documents.
3. El polític es va veure obligat a ________________ (matís) les seves declaracions.
4. Com que no va tenir temps de preparar-se'l, va _________________ (improvís) el discurs.
5. Les maduixes cultivades no tenen tan bon gust com les ________________ (bosc).

Trieu l'opció correcta dels derivats següents.

6. Fer més barat (abaratar/abaratir).
7. Prendre terra (aterrar/aterrissar)
8. Cobrir amb quitrà (enquitranar/aquitranar)
9. Treure el greix (engreixar/desengreixar)
10. Fer una composició (compondre/composar)

Trieu la paraula adequada segons el context i ompliu els buits.

11. L' _____________ (al·locució/elocució) del delegat fou molt aplaudida.
12. Hem anat a la _______________ (vil·la/vila) Olímpica.
13. Quin ___________________ (legat/llegat) ens han deixat?
14. És una raó __________________ (legítima/llegítima).
15. L'acusat va ______________ (eludir/al·ludir) la justícia.

Àrea 4. Comprensió lectora i expressió oral
Aquesta àrea consta de dues parts: lectura en veu alta i exposició oral.

En primer lloc, heu de fer una lectura en veu alta d'un fragment del text que teniu a continuació. La lectura s'emmarca en un context de situació formal. Cal que respecteu la puntuació del text, i que llegiu a una velocitat normal, per tal de fer l'entonació adequada.

En segon lloc, heu de fer una exposició oral. Participeu en una taula rodona sobre el tema del transvasament del riu Ebre. Com a persona implicada i experta en el tema, heu de defensar una de les dues posicions ideològiques respecte del contingut del text. Estructureu bé el vostre discurs i aporteu arguments sòlids a favor de la vostra posició. A favor o en contra del transvasament de l'aigua de l'Ebre?

El debat de l'aigua

El govern central aposta per l'Ebre per fer dos grans transvasaments.

El projecte de pla hidrològic nacional (PHN) presentat ahir pel ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, als membres del Consell Nacional de l'Aigua aposta per fer servir el riu Ebre per solucionar els principals problemes de falta d'aigua que afecten l'Estat espanyol. La proposta del govern central, concretament, considera que els dos transvasaments més viables serien els que portarien aigua de l'Ebre cap al sud-est i, des del mateix Ebre, cap a les conques internes de Catalunya.

Així, segons la proposta defensada ahir públicament per Jaume Matas, l'àrea de Barcelona (conca central de Catalunya) rebria 180 hectòmetres cúbics d'aigua a l'any. La conca del Xúquer aconseguiria una aportació de 300 hectòmetres cúbics, la conca del Segura 430 hectòmetres cúbics i l'àrea d'Almeria (adscrita a la conca del Sud) aconseguiria 90 hectòmetres cúbics.

Per motius econòmics, tècnics i ambiental, Jaume Matas va indicar que el transvasament de l'Ebre és "el més racional, coherent i lògic". El ministre de Medi Ambient es va mostrar convençut de poder aconseguir consensuar la seva aposta pel transvasament del riu Ebre.

Així, el govern central confia a tòrcer l'oposició del govern aragonès, argumentant en primer lloc que, fetes totes les reserves de futur i ecològiques exigibles, a l'Ebre encara li sobren uns 5.000 hectòmetres cúbics anuals. A més a més, Matas va insistir que el transvasament de l'Ebre garantirà l'acompliment total de les grans obres hidràuliques acordades el 1993 en el Pacte de l'Aigua per a aquesta comunitat.

Els receptors pagaran compensacions

El govern central és plenament conscient que un dels principals problemes per assolir l'anhelat consens sobre l'aigua és la resistència de comunitats com Aragó a cedir el que consideren el seu únic bé. En el seu programa d'actuacions per convèncer els aragonesos que no són les víctimes, sinó els grans beneficiaris, d'un pla hidrològic que, al capdavall, a canvi de cedir aigua de l'Ebre els posarà al dia totes les infraestructures, entra també la creació d'un cànon que les comunitats receptores hauran de pagar a les conques donants. Els fons recaptats només es podran fer servir per a "compensacions mediambientals". Aquest cànon serà previsiblement de 5 pessetes per metre cúbic, 1 pesseta per sobre del que estan pagant els usuaris del transvasament Tajo-Segura.

El ministre Matas no va voler especificar la quantitat que rebrien les conques donants.

Tot i que no existeixen dades contrastades, el departament de Medi Ambient de la Generalitat considera, però, que les comarques de l'Ebre podrien rebre entre el 20% i el 25% dels 5.000 milions de pessetes anuals que suposaria la compensació a pagar per les comunitats i comarques receptores dels transvasaments.

"El pla convertirà el riu Ebre en una enorme claveguera"

La coordinadora antitransvasament de l'Ebre es va mostrar ahir contrària a la proposta del Pla Hidrològic Nacional de transvasar 1.000 hectòmetres cúbics d'aigua anualment perquè "hipoteca el futur del riu i el convertirà en una enorme claveguera". Segons Manel Tomàs, president de la coordinadora, cal partir de la base que es parla d'uns cabals que no existeixen, ja que això suposa uns 32 metres cúbics per segon, "i això és més que l'aigua que hi ha en aquesta part de l'Ebre a l'estiu", explica.

Tomàs va qualificar el transvasament d'"insolidari" perquè "només beneficia els qui malbaraten l'aigua i les grans constructores, i desestablilitza el territori". Segons creu, si es duen a terme els plans previstos al PHN, "l'Ebre es convertirà en una ria, [el Pla] afectarà la salubritat de l'aigua i l'agricultura de la zona, i també tirarà per terra els plans de navegabilitat que té la Generalitat".

L'oposició de la coordinadora no és única a les Terres de l'Ebre. ERC i les organitzacions ecologistes també van criticar la proposta de Matas, mentre que el PSC i CiU demanen contraprestacions a canvi de donar l'aigua, segons informa N. Valls.

El portaveu del grup parlamentari Socialistes-CpC, Manel Nadal, es va sumar a les crítiques al projecte del PHN del govern popular. Nadal, tot i destacar la necessitat de la tramitació del PHN, va qualificar la proposta de transvasar mil hectòmetres cúbics de l'Ebre d'"injusta i abusiva", i es va mostrar partidari de comptar amb aportacions d'altres conques, com ara la del Duero o la del Tajo".

Avui, 6-9-2000.

 

Model de correcció

Àrea 1. Comprensió oral i expressió escrita
Escolteu el text que us llegirà dues vegades la persona que us examina i feu-ne un resum d'unes 150 paraules.

[Text per a la persona que examina]

[Aquest text el llegirà dues vegades la persona que examina, i l'examinand haurà de fer el resum, a partir de les dues lectures que haurà sentit, i de les notes que n'haurà pres]

CONCILIAR LA FAMÍLIA I LA FEINA

Sovint s'utilitza l'expressió dona treballadora per indicar la dona que fa un treball retribuït, sigui per compte propi o aliè. La frase és un xic injusta per a tantes i tantes dones que han treballat i treballen molt a casa seva, tenint cura dels fills i de la família; són les anomenades mestresses de casa. Aquesta dedicació a la família, anys enrere més nombrosa que ara, ha suposat exercir un gran nombre de feines que avui ja han esdevingut una professió: cuinar, rentar la roba, planxar, netejar la casa, cuidar els nens, els avis, els malalts, etc. La gran diferència és que la mestressa de casa no percep cap retribució per aquestes feines.
Aquesta dedicació exclusiva a la família té diversos inconvenients: la dona no rep retribució, ni cap renda monetària directa, ni cotitza a la Seguretat Social, cosa que la fa dependre econòmicament del marit; si aquest desapareix o deixa de tenir ingressos, la dona queda sense recursos i el dia de demà no tindrà pensió de jubilació. A més, la dona que no treballa fora de casa també pot quedar desvinculada més fàcilment del món extern, del seu entramat cultural i associatiu, de la seva evolució tecnològica, del batec diari...
Amb el temps hi ha hagut un canvi de les coses i avui totes les famílies ja es plantegen que les dones han de tenir ingressos econòmics i, per tant, la seva pròpia professió i ofici. La progressiva incorporació de la dona al món del treball és un signe de modernització i de progrés. Els països més desenvolupats són aquells en què hi ha una major proporció de dones que treballen (Suècia, EUA, Holanda, Canadà, Dinamarca, etc.), és a dir, els que tècnicament tenen la major taxa de població ocupada femenina. La taxa mitjana d'ocupació femenina europea és del 40,1% i a Catalunya, del 35,3%. S'observa que per arribar a la mitjana europea, més elevada, encara hem de fer un esforç notable.
La incorporació de la dona al treball fa necessari configurar un nou sistema que permeti un repartiment equilibrat de responsabilitats entre la vida professional i la vida privada; amb aquesta finalitat es va crear la Comissió Interdepartamental de Conciliació Laboral i Responsabilitats Familiars, amb participació de sindicats i associacions empresarials. Les recomanacions plantejades per aquest òrgan s'agrupen en tres blocs: a) prestacions en temps, per exemple maternitat, excedències dels pares i flexibilitat d'horaris laborals, comercials i escolars; b) prestacions en serveis, com ara l'atenció a les famílies amb persones dependents; c) prestacions econòmiques, entre d'altres, subsidis familiars i desgravacions fiscals.

Model de resum:

Sovint s'interpreta que la dona treballadora és només aquella que treballa fora de casa, i no es té en compte el fet que les mestresses de casa duen a terme un gran nombre de tasques que actualment ja han esdevingut una professió.
Les mestresses de casa, a més, es troben amb una sèrie d'inconvenients, com el fet de dependre del marit per no tenir cap compensació econòmica, ni cap cotització a la Seguretat Social i, també, la possible desvinculació del món extern.
Amb el temps, però, hi ha hagut un canvi de mentalitat, i ja hi ha el plantejament generalitzat que les dones han de tenir ingressos econòmics i, per tant, la seva professió i ofici. Aquesta incorporació de la dona al món laboral ha generat la creació d'una comissió, amb participació de sindicats i associacions empresarials, que vetlla per un repartiment equitatiu de responsabilitats entre la vida professional i la privada.


Àrea 3. Coneixements gramaticals
1. Llegiu els textos següents i, per a cada espai buit, marqueu amb una creu la lletra corresponent a l'opció correcta.

L'enfocament lingüístic ha tendit a considerar l'escriptura ________________ (1) nivell més ______________ (2), al qual la llengua _______________ (3) arribar o no. Una mostra d'aquesta aproximació, la tenim en girs com ara llengua oral, ____________ (4) recorden un origen dubtós. L'alternativa seria considerar tot això com a expressions metafòriques, que no han d'ajustar-se estrictament ____________ (5) volen dir. Des del cantó de la sociologia, l'escriptura és una classe més d'activitat, com ___________ (6) treball manual o com escoltar música: són coses que algú fa, amb una distribució i el sistema de restriccions que sigui; naturalment, parlar constitueix una activitat més, que podem correlacionar amb altres. Centrats en la gent ____________ (7) fan, llegir i escriure tenen, doncs, un subjecte personal. Som capaços de llegir moltíssimes més coses que les que podríem expressar escrivint, i el parany ____________ (8) menystenir l'etapa aparentment passiva (llegir), quan és certament la més important. Referir-nos a la totalitat amb el nom d'escriptura és com fixar-se només en la part de dalt de l'iceberg.

(Aspectes del pensament sociolingüístic europeu)

(1) a. com a un
(2) a. del seu anàlisis
(3) a. pugués
(4) a. la qual cosa
(5) a. al que
(6) a. qualssevol
(7) a. i en el que
(8) a. consisteix en

b. com
b. de la seva anàlisis
b. pogués
b. que
b. al qual
b. qualsevulla
b. i en el què
b. consisteix amb
c. com un
c. de la seva anàlisi
c. podés
c. els què
c. allò que
c. qualsevulgui
c. i en que
c. consisteix a
d. com si un
d. del seu anàlisi
d. puguessi
d. lo qual
d. el que
d. qualsevol
d. i que
d. consisteix


La revolució romàntica va tenir conseqüències en l'escriptura. D'una banda, va traçar una frontera entre els textos literaris (lliures) i els no literaris (sotmesos a regles). Amb els anys, aquests darrers es refugiarien dins la frontera de la llengua, i els literaris ___________(9) quedarien absurdament fora. A aquesta fractura, _____________ (10) van contribuir també altres col·lectius, com ara els investigadors positivistes, ______________ (11) tractar la humanitat com si fos una ciència exacta. Als disseccionadors de la llengua ja ___________ (12) va anar bé desprendre's del llast subjectiu que representava la literatura i concentrar-se ____________ (13) la gramàtica, més susceptible de taxonomia. La poètica i la retòrica van desaparèixer de la cultura occidental fins a mitjan segle XX. El substantiu poètica deu la seva recuperació a Roman Jakobson. Si fixem la nostra atenció en aquest lingüista ens adonarem ____________ (14) només ell podia obrar la resurrecció.

Vicenç Pagès, Un tramvia anomenat text.

(9) a. en
(10) a. s'hi
(11) a. entestats amb
(12) a. els
(13) a. amb
(14) a. de que
b. n'hi
b. en
b. entestats en
b. els hi
b. en
b. de què
c. l'hi
c. hi
c. entestats a
c. els en
c. a
c. que
d. hi
d. li
d. entestats
d. lis
d. dins
d. què

La utilització de la lactosa la fa possible un enzim, la lactasa, que la digereix i ________________ (15) els components. Quan deixen de mamar, tots els mamífers deixen de produir lactasa, ________________ (16) ja no és necessària; l'home, però, és una excepció, ja que molts adults continuen produint lactasa quan ja estan desmamats i, per tant, poden continuar _____________ (17) llet perquè són capaços d'utilitzar la lactosa. Els que no produeixen lactasa no poden beure llet quan són adults. El qui té aquesta incapacitat tendeix a desenvolupar un rebuig per la llet, és a dir, no _____________ (18), per la qual cosa evita de ___________(19). I pot tenir reaccions desagradables si ___________(20) administra sense saber-ho, per exemple si ha estat utilitzada ___________(21) ingredient en algun menjar.
Fins fa pocs anys, aquesta intolerància a la lactosa no era coneguda o diagnosticable. Actualment, qui la pateix sovint no _____________(22), almenys a Europa i als EUA, on el consum de llet és molt difós; però _____________(23) països, com la Xina i moltes altres parts del món, ____________(24) la llet és considerada un aliment no apte per als adults i cap no en beu després del període d'alletament. Això no val per a tots els productes lactis, perquè en la fabricació del formatge i del iogurt la lactosa és àmpliament consumida pels bacteris utilitzats per _____________(25).

Luca i Francesco Cavalli-Sforza. Qui som.

(15) a. li separa
(16) a. perquè
(17) a. beguent
(18) a. l'hi agrada
(19) a. prendre'n
(20) a. se li n'
(21) a. com
(22) a.es dóna compte
(23) a. hi ha
(24) a. en que
(25) a. produir-se
b. n'hi separa
b. per què
b. beguent-ne
b. l'agrada
b. pendre'n
b. se n'hi
b. amb
b. se'n dóna compte
b. hi han
b. en els què
b. produir-los
c. en separa
c. doncs
c. bevent
c. li agrada
c. prendre-la'n
c. se li'n
c. com a
c. s'adona
c. n'hi ha
c. en els que
c. produïr-los
d. separa
d. per la qual
d. bevent-ne
d. li n'agrada
d. pendre-la'n
d. s'hi
d. com a un
d. se n'adona
d. n'hi han
d. en què
d. produïr-ne


2. Transformació de frases

Transformeu la frase a en la frase b, canviant solament el que sigui necessari. El que escrigueu a la frase b no pot ser mai exactament igual al que hi ha a la frase a.

Exemple:
a. El guia ens va dir: "Si no voleu fer tard, hem de marxar".
b. El guia ens va dir que si no volíem fer tard havíem de marxar.

1.
a) Necessitem deu bolígrafs vermells.
b) De bolígrafs, EN NECESSITEM DEU DE vermells.

2.
a) Nois, preneu-vos la feina amb més interès!
b) Nois, no US PRENGUEU la feina amb tant desinterès!

3.
a) Aquest advocat sempre diu als clients: "Consentiu al pagament".
b) Aquest advocat sempre ELS aconsella que CONSENTIN al pagament.

4.
a) Participar en la cursa em sembla bé.
b) Estic d'acord __A__ participar en la cursa.

5.
a) El secretari li enviarà l'informe avui mateix, i això permetrà avançar la reunió.
b) El secretari li enviarà l'informe avui mateix, COSA QUE/LA QUAL COSA/FET QUE/I AIXÒ permetrà avançar la reunió.

6.
a) Dividiu les oracions en simples i complexes.
b) Dividiu les oracions SEGONS/SEGONS QUE siguin simples o complexes.

7.
a) Segurament et molestarà, però la presentarà com la teva amiga.
b) ENCARA QUE/MALGRAT QUE/TOT I QUE/A PESAR QUE et molesti, la presentarà com la teva amiga.

8.
a) Tan aviat com puguis, porta'm una tovallola.
b) Li va dir que tan aviat com POGUÉS, li portés una tovallola.

9.
a) En Felip em va dir: "Me'n vaig perquè m'atabales".
b) En Felip em va dir que SE N'ANAVA PERQUÈ L'ATABALAVA.

10.
a) Com que té diverses al·lèrgies, no pot prendre certes medecines.
b) Té diverses al·lèrgies, PER LA QUAL COSA/FET PEL QUAL/I PER AIXÒ no pot prendre certes medecines.


3. Lèxic
Ompliu els buits de les frases següents a partir de les paraules que es donen entre parèntesis.

1. No PARPELLEGIS (parpella), que no et podré treure la brossa de l'ull.
2. Ens ha dit que no pot GARANTIR (garantia) l'autenticitat dels documents.
3. El polític es va veure obligat a MATISAR (matís) les seves declaracions.
4. Com que no va tenir temps de preparar-se'l, va IMPROVISAR (improvís) el discurs.
5. Les maduixes cultivades no tenen tan bon gust com les BOSCANES/ BOSQUETANES/BOSQUEROLES (bosc).

Trieu l'opció correcta dels derivats següents.

6. Fer més barat (abaratar/ABARATIR).
7. Prendre terra (ATERRAR/aterrissar).
8. Cobrir amb quitrà (ENQUITRANAR/aquitranar).
9. Treure el greix (engreixar/DESENGREIXAR).
10. Fer una composició (COMPONDRE/composar).

Trieu la paraula adequada segons el context i ompliu els buits.

11. L' _______________ (AL·LOCUCIÓ/elocució) del delegat fou molt aplaudida.
12. Hem anat a la _______________ (vil·la/VILA) Olímpica.
13. Quin ___________________ (legat/LLEGAT) ens han deixat?
14. És una raó __________________ (LEGÍTIMA/llegítima).
15. L'acusat va ______________ (ELUDIR/al·ludir) la justícia.