Les majúscules i les minúscules
Motivació
Criteris generals
Persones
  • Càrrecs i autoritats
  • Tractaments protocol·laris
  • Tractaments de cortesia i designacions personals genèriques catalans
  • Tractaments no catalans
  • Professions
  • Dinasties
  • Sobrenoms
  • Divinitats
Estudis
  • Estudis i carreres
Textos i obres
  • Documents
  • Llibres, publicacions i obres en general
  • Capítols i apartats de documents, llibres i publicacions
  • Conferències i discursos
Activitats científiques i socials
  • Congressos, jornades i simposis
  • Programes (de cooperació, d'intercanvi, etc.)
  • Premis i condecoracions
Organismes
  • Institucions
  • Òrgans de govern, de representació i consultius
Lloc
  • Edificis
  • Topònims catalans
  • Topònims no catalans
  • Topònims urbans
  • Demarcacions territorials
  • Accidents i elements geogràfics
  • Punts cardinals
Temps
  • Festivitats
  • Dies de la setmana, mesos i estacions
  • Fets històrics
  • Períodes històrics
  • Moviments culturals i estils artístics i literaris
  • Ideologies, tendències polítiques i creences religioses
Ciència i tècnica
  • Termes científics i tècnics
  • Animals i plantes
  • Informàtica
  • Cossos celests
Objectes i productes
  • Marques
  • Objectes singulars
Abreviacions
  • Abreviatures
  • Sigles
  • Símbols
Bibliografia

Criteris generals

  1. Com a norma general, s'escriuen amb majúscula inicial els noms propis i també els noms comuns que tenen una funció distintiva o singularitzadora, és a dir, que funcionen com a nom propi o que formen part d'un nom propi. S'escriuen amb minúscules, en canvi, els noms que tenen un valor genèric.

    Una mateixa paraula pot tenir un valor o un altre segons el context. Per exemple, la paraula institut té una funció singularitzadora a Institut d'Estudis Catalans, ja que forma part del nom d'una institució, però funciona com a nom genèric a els instituts universitaris, ja que instituts universitaris no és el nom de res. En general, els noms tenen un valor genèric, no singularitzador, en els casos següents:

    • Quan s'utilitzen en plural
      • el Departament de Filosofia
      • els departaments de Filosofia i de Geografia
      • el Decret 39/1990
      • els decrets que encara no han estat publicats
      • la Comissió de Convalidacions
      • les comissions delegades de la Junta de Govern
      • No obstant això, els plurals no aglutinadors accepten la majúscula.
      • els Estatuts de la UAB [és un sol text]
      • Comissions Obreres [és el nom d'un sindicat]
    • Quan van davant dels adjectius demostratius aquest i aquell
      • la Unitat de Lletres
      • aquesta unitat
      • la Universitat Autònoma de Barcelona
      • aquesta universitat
      • el Premi d'Honor Jaume I
      • aquest premi
    • Quan van davant de l'article indeterminat un i dels adjectius algun, cap i cada
      • s'ha inaugurat el I Congrés d'Edafologia
      • assistiran a un congrés d'edafologia
      • volen participar en algun congrés d'edafologia
      • no volen participar en cap congrés d'edafologia
      • cada congrés es farà en una universitat diferent
    • Altres exemples
      • la nostra universitat
      • la universitat que té més recursos
      • el centre esmentat
      • la facultat on es farà l'experiència pilot
      • el departament corresponent
      • la comissió més nombrosa
  2. La majúscula inicial només afecta els noms i els adjectius; els articles, les preposicions i les conjuncions s'escriuen amb minúscula.

    • la II Mostra de la Dona a Catalunya
    • el Centre d'Estudis Olímpics

    Només la majúscula inicial de títol afecta qualsevol tipus de mot.

    • la tesi Els preus del sòl. El cas de Barcelona
    • l'obra O tu o res
  3. En els mots compostos units amb guionet, el segon element comença sempre amb minúscula.

    • Vall-llebrera
    • Sud-àfrica

Persones

Càrrecs i autoritats

S'escriuen amb minúscules tots els càrrecs, i també els títols nobiliaris

  • el president del Consell Social
  • el rector de la UAB
  • la vicerectora d'Estudis
  • el degà de la Facultat de Ciències de la Informació
  • la directora del Departament de Geografia
  • la cap del Gabinet Jurídic
  • el president de la Generalitat
  • l'alcaldessa de la Garriga
  • el ministre de Cultura
  • el comte de Barcelona

No obstant això, quan van precedits dels tractaments protocol·laris corresponents, escriurem els càrrecs amb majúscula inicial.

  • Molt Honorable President

Tractaments protocol·laris

Els tractaments protocol·laris van amb majúscules inicials, tant si s'escriuen abreujats com si s'escriuen desenvolupats.

  • l'Excel·lentíssima Senyora Joana Orpí
  • l'Honorable Senyor Pere Mas
  • l'Excma. Sra. Joana Orpí
  • l'Hble. Sr. Pere Mas

Tractaments de cortesia i designacions personals genèriques catalans

Van amb minúscules quan s'escriuen desenvolupats.

  • la senyora Fontaner
  • el professor Vidal
  • la doctora Alavedra
  • mossèn Griera
  • santa Agnès

Van amb majúscules, en canvi, si s'escriuen abreujats.

  • la Sra. Fontaner
  • el Prof. Vidal
  • la Dra. Alavedra
  • Mn. Griera
  • Sta. Agnès

Escriurem amb majúscula inicial el mot Sant (i Santa, Sants, Santes) quan forma part del nom d'una festivitat, d'un carrer, d'un edifici singular o d'un topònim.

  • la festa de Sant Medir
  • per Tots Sants
  • el carrer de Sant Joan Baptista
  • el Palau Sant Jordi
  • a la vora de Sant Carles de la Ràpita

Tractaments no catalans

Van amb majúscula inicial, tant si s'escriuen abreujats com si s'escriuen desenvolupats.

  • Doña Encarnación Rupérez
  • Sir Colin Davis
  • Monsieur Deschamps
Mister John Roolf Mr. John Roolf
Madame Tarn Mme. Tarn

Professions

Les categories laborals i les designacions de les professions i dels llocs de treball s'han d'escriure amb minúscules.

  • auxiliar administratiu
  • cap de servei
  • administrador de centre
  • oficial de primera
  • professor associat
  • catedràtic
  • professor ajudant
  • professor emèrit
  • personal d'administració i serveis
  • personal docent
  • personal laboral
  • escala auxiliar administrativa

Dinasties

S'escriuen amb majúscula inicial.

  • els Trastàmara
  • els Borbons
  • la dinastia Plantagenet

Sobrenoms

Els sobrenoms, com també els pseudònims i els renoms, s'escriuen amb majúscules inicials.

  • Pere el Cerimoniós
  • el Timbaler del Bruc
  • Alexandre el Gran
  • el Príncep de la Tenora [Ricard Viladesau]
  • Tísner [Avel·lí Artís Gener]
  • Víctor Català [Caterina Albert]

Divinitats

El nom de les divinitats s'escriu amb majúscula inicial.

  • Apol·lo
  • Al·là
  • l'Esperit Sant
  • Buda
  • Satanàs

Estudis

Estudis i carreres

Cal escriure amb minúscules les denominacions dels tipus d'estudis i de les etapes i cicles formatius i instructius.

  • l'educació general bàsica
  • el curs d'orientació universitària
  • el segon grau de formació professional
  • el tercer cicle
  • mestratge
  • postgrau
  • doctorat

S'escriuen amb majúscules inicials, però, els noms propis de les carreres i dels programes de doctorat, mestratges i diplomatures de postgrau.

  • la carrera de Ciències Polítiques
  • la diplomatura d'Estadística
  • el mestratge d'Iniciació als Estudis Xinesos
  • és llicenciada en Filosofia i Lletres

Escriurem amb majúscules inicials els noms de les assignatures.

  • Història Medieval II
  • Metodologia de les Ciències del Comportament

També escriurem amb majúscules inicials els noms de les càtedres i les àrees de coneixement.

  • una càtedra de Filosofia del Dret, Moral i Política
  • l'àrea de coneixement de Filologia Catalana

Fora dels casos anteriors, els noms de les disciplines han d'escriure's amb minúscules.

  • un treball de física
  • un estudi sobre ecologia marina
  • actualment es dedica a la glaciologia
  • el progrés de la biologia molecular

Textos i obres

Documents

En els títols dels documents oficials escriurem amb majúscula inicial la paraula amb què expressem la mena de document de què es tracta (Llei, Decret, Reial decret, Pla director, etc.).

  • la Llei 17/1985, de 23 de juliol, de la funció pública de l'Administració de la Generalitat
  • la Sentència del Tribunal Suprem de 7 de febrer de 1986
  • el Decret 181/1991, de 30 de juliol, de cessament i nomenament...
  • la Resolució de 2 de setembre de 1991 per la qual es fa pública...
  • els Estatuts de la Universitat Autònoma de Barcelona
  • el Reglament del Servei de Biblioteques
  • el Conveni col·lectiu del personal laboral de les universitats públiques catalanes
  • el Pressupost de la UAB per al 1992
  • el Pla d'estudis de l'Escola Universitària de Mestres «Sant Cugat»
  • el Pla quadriennal d'inversions

Les tesis doctorals i de llicenciatura, els treballs d'investigació, els documents de treball i els informes s'escriuen amb majúscula inicial, encara que no hagin estat publicats.

  • la tesi doctoral Els preus del sòl. El cas de Barcelona
  • el document La UAB amb vista als anys noranta

Els documents acreditatius s'escriuen amb minúscules.

  • el document nacional d'identitat
  • la llicència fiscal
  • el carnet d'estudiant
  • el carnet jove

Llibres, publicacions i obres en general

Els títols dels llibres i de qualsevol mena d'obres o treballs intel·lectuals, artístics, cinematogràfics, plàstics, i els programes radiofònics o televisió s'escriuen amb majúscula inicial.

  • Diccionari de l'empresa electrònica
  • Guia de l'estudiant
  • Mar i cel
  • la Pedrera
  • la Pietat de Miquel Àngel
  • la Tercera Simfonia de Beethoven
  • Telenotícies
  • Betes i films

Els noms de les publicacions periòdiques i de les col·leccions editorials s'escriuen amb majúscules inicials.

  • Full Informatiu
  • Suport
  • Avui
  • Poble Andorrà
  • «Manuals i Formularis»
  • «Textos per a l'Ensenyament»

Capítols i apartats de documents, llibres i publicacions

Els títols dels articles publicats i les parts de capítols, apartats, etc. o dels llibres s'escriuen amb majúscula inicial.

  • «Els nous estudis»
  • «La cimera de Londres»
  • «Vacances reials»

Les parts genèriques, però, sempre s'escriuen amb minúscules.

  • el pròleg
  • l'índex
  • l'annex
  • el prefaci

En els documents, les parts que els componen s'escriuen amb minúscules.

  • l'article 25
  • la disposició addicional segona
  • el títol primer
  • l'annex 2

Conferències i discursos

Els títols de les conferències i els discursos s'escriuen amb majúscula inicial.

  • un discurs que duia per títol «La universitat de l'any 2000»
  • la conferència sobre «La investigació dialectològica»
  • la lliçó magistral «L'humanisme a la universitat»

Activitats científiques i socials

Congressos, jornades i simposis

Els noms de les jornades, simposis, congressos, col·loquis, competicions, concilis, etc. s'escriuen amb majúscules inicials.

  • el IV Congrés Internacional de Geologia
  • els Jocs Olímpics de Seül
  • el II Col·loqui sobre Art Egipci
  • el Congrés de Cultura Catalana

Programes (de cooperació, de mobilitat, de recerca, etc.)

Els programes de mobilitat els escrivim només amb la lletra majúscula inicial:

  • Erasmus
  • Sèneca
  • el programa Erasmus

En els altres casos, el nom del programa s'escriu amb majúscules inicials.

  • el Programa d'Innovació Tecnològica
  • el Programa Leonardo da Vinci

No obstant això, si és un nom llarg es pot escriure la paraula programa amb majúscula inicial i el nom del programa amb minúscules.

  • el Programa de concessió de places de personal investigador i tècnic altament qualificat

Premis i condecoracions

Els noms dels premis s'escriuen amb majúscules inicials.

  • el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
  • el Premi Internacional Catalunya
  • el Premi Nacional de Cinematografia

Si és un nom llarg, es pot escriure la paraula premi amb majúscula inicial i el nom del premi amb minúscules.

  • el V Premi a la investigació sobre comunicació de masses

Els noms de les condecoracions s'escriuen amb majúscules inicials.

  • la Medalla de la UAB
  • la Medalla de la Generalitat de Catalunya
  • la Creu de Sant Jordi
  • la Placa President Macià

La forma doctor honoris causa s'escriu totalment amb minúscules.

  • Osvaldo A. Reig va ser investit doctor honoris causa el 1989

Organismes

Institucions

S'escriuen amb majúscules inicials les denominacions d'institucions, organismes, entitats, associacions, etc. i les de les seves unitats internes (seccions, àrees, etc.).

  • la Universitat Autònoma de Barcelona
  • la Facultat de Veterinària
  • l'Escola Universitària de Mestres «Sant Cugat»
  • el Departament de Dret Privat
  • la Unitat d'Enginyeria Bioquímica
  • l'Institut d'Estudis Europeus
  • el Centre de Tractament d'Imatges
  • el Centre de Processament de Dades
  • la Secretaria de Ciències
  • l'àrea de Manteniment i Obres Menors
  • l'Administració d'Empresarials i d'Informàtica de Sabadell
  • el Gabinet Jurídic
  • la Biblioteca de Ciències de la Comunicació
  • l'Associació d'Amics de la UAB
  • l'Hospital del Mar
  • la Fundació Empresa i Ciència
  • l'Escola d'Administració Pública de Catalunya
  • la Direcció General d'Universitats
  • l'Ajuntament de Sabadell
  • l'Associació Catalana d'Estudiants

La designació incompleta d'una institució s'escriu amb majúscula inicial.

  • la Universitat [per «la Universitat Autònoma de Barcelona»]
  • el Centre [per «el Centre d'Estudis Olímpics»]
  • el Departament [per «el Departament de Matemàtiques»]
  • el Parlament [per «el Parlament de Catalunya»]

Si s'interpreten com un nom genèric més que no pas com una designació incompleta s'escriuen amb minúscules.

  • el centre
  • el departament

Sovint es pot fer tant una interpretació com l'altra i, per tant, escriure aquests casos indistintament amb majúscula o minúscules.

No és una designació incompleta sinó un nom genèric la paraula universitat en casos com els següents:

  • el model d'universitat a Catalunya
  • sovint s'ha dit que la universitat és una fàbrica de desocupats

S'han de remarcar les institucions generals següents. Si duen un adjectiu darrere, aquest ha d'anar amb minúscules.

  • l'Administració
  • l'Administració pública
  • l'Església
  • l'Església catòlica
  • l'Estat
  • l'Estat espanyol
  • l'Estat francès
  • l'Exèrcit (per exemple, «l'interès de l'Exèrcit per la universitat»)

Són noms genèrics i, per tant, van amb minúscules, en canvi:

  • l'administració de l'empresa
  • l'església de Santa Maria del Mar
  • l'exèrcit estranger no va aconseguir arribar a la ciutat

Òrgans de govern, de representació i consultius

Les denominacions dels òrgans de govern, de representació i consultius s'escriuen amb majúscules inicials.

  • el Consell Social
  • el Claustre General
  • la Junta de Govern
  • el Vicerectorat d'Administració
  • l'Equip de Govern
  • el Claustre de la Facultat de Dret
  • el Comitè d'Empresa
  • la Comissió de Convalidacions
  • el Consell Interuniversitari de Catalunya

S'escriuen amb minúscules, però, si no són òrgans constituïts formalment

  • l'assemblea del personal laboral
  • la direcció del departament
  • l'equip de direcció

Lloc

Edificis

Els noms genèrics dels edificis s'escriuen amb minúscules. El nom que singularitza l'edifici, en canvi, s'escriu amb majúscules inicials.

  • l'edifici A
  • la torre M
  • l'edifici d'Estudiants

Escriurem amb majúscules inicials, però, el nom sencer dels edificis singulars, ja que funcionen com a noms propis.

  • el Palau Reial
  • el Palau de la Música Catalana
  • la Llotja
  • l'Estadi Olímpic
  • el Born
  • la Casa Ametller

Semblantment, els noms genèrics de les parts d'un edifici s'escriuen amb minúscules.

  • la sala d'actes
  • la sala de graus
  • la sala de juntes
  • l'auditori
  • l'aula 12

S'escriuen amb majúscules inicials, però, els noms de les dependències singulars.

  • l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona
  • el Pati dels Tarongers
  • el Saló de Cent
  • el Saló Daurat de la Llotja

Els noms dels monuments s'escriuen amb majúscules incials.

  • la Sagrada Família
  • la Porta de Brandenburg
  • el Partenó
  • la Torre Eiffel
  • l'Estàtua de la Llibertat

Topònims catalans

L'article dels topònims catalans s'escriu amb minúscules i se sotmet a les regles d'aprostrofació i contracció.

  • els Hostalets de Balenyà
  • les Garrigues
  • parlen de l'Hospitalet de l'Infant
  • van anar a la Granadella
  • ja han tornat del massís del Montgrí

Topònims no catalans

En els topònims estrangers que tenen article, aquest s'escriu amb majúscula inicial i no se sotmet a les regles d'apostrofació i contracció.

  • Las Alpujarras
  • La Palma
  • La Rioja
  • Le Havre
  • Los Angeles
  • l'alcalde d'El Condado
  • el viatge a El Salvador

Els articles dels topònims estrangers que tenen una forma catalanitzada, però, s'escriuen amb minúscules, s'apostrofen i es contrauen.

  • un viatge a l'Havana
  • van tornar del Caire

Topònims urbans

Els noms genèrics de les vies urbanes i interurbanes s'escriuen amb minúscules; el nom propi de la via, amb majúscula inicial.

  • la plaça de Catalunya
  • el carrer Ample
  • la rambla de les Flors
  • el passeig de Sant Joan
  • la ronda de Sant Pere
  • l'avinguda de Sarrià
  • la plaça Cívica
  • la plaça Acadèmica

Alguns noms genèrics, però, adquireixen el valor de propis, fet que ens obliga a escriure'ls amb majúscules inicials.

  • la Diagonal [de Barcelona]
  • la Rambla [de Barcelona]
  • la Gran Via [de Barcelona]

Han de dur majúscula inicial els noms genèrics dels topònims urbans estrangers si són escrits en la llengua original, tant si en aquesta llengua s'escriuen amb majúscula inicial com si no.

  • Trafalgar Square
  • Park Avenue
  • Paseo de la Castellana

Els noms dels nuclis de població s'escriuen amb majúscules inicials.

  • la Zona Franca
  • el Raval
  • la Creu Alta
  • la Vila Universitària

La paraula campus s'escriu amb minúscules.

  • el campus de Bellaterra

Demarcacions territorials

En les demarcacions territorials i en les divisions polítiques o administratives, el nom genèric s'escriu amb minúscules, i el propi, amb majúscules inicials.

  • la comarca del Vallès Oriental
  • la província de Castelló
  • el terme municipal de Caldes de Montbui
  • la comunitat autònoma d'Extremadura

Accidents i elements geogràfics

Cal escriure'n amb minúscules els noms genèrics, i amb majúscula inicial el nom propi de cadascun.

  • la badia de Roses
  • la cala Castells
  • el turó de l'Home
  • l'estany de Banyoles
  • la tossa d'Alp
  • la vall de Boí
  • la mar Mediterrània
  • la mar Cantàbrica
  • el delta del Llobregat
  • les illes Balears*
  • les illes Medes
  • la península Ibèrica
  • el golf Pèrsic
  • cal Paraire
  • ca l'Amadeu
*S'escriu Illes Balearsilles amb majúscula inicial— si s'usa com a nom de comunitat autònoma.

Punts cardinals

S'escriuen amb minúscules.

  • l'oest de Catalunya
  • el nord-est de la comarca
  • la «pota sud» del segon cinturó barceloní

Els símbols corresponents s'escriuen amb majúscula, i duen majúscula inicial els punts cardinals i els punts de l'horitzó que formen part d'un nom de lloc.

  • S
  • NO
  • ENE
  • Amèrica del Sud
  • l'Orient Mitjà
  • el cap Nord

Temps

Festivitats

Els noms de les festivitats i de les celebracions o commemoracions religioses, socials i polítiques, s'escriuen amb majúscules inicials.

  • l'Onze de Setembre
  • Tots Sants
  • per Sant Joan
  • la Mercè
  • el Carnestoltes
  • Divendres Sant
  • la Setmana Santa
  • la Patum
  • el Centenari de les Bases de Manresa

Festa major s'escriu amb minúscules.

  • la festa major de Cerdanyola
  • la festa major de la UAB

Dies de la setmana, mesos i estacions

Els dies de la setmana, els mesos i les estacions de l'any s'han d'escriure amb minúscules.

  • dilluns vinent
  • el 23 de març
  • l'hivern passat
  • Bellaterra, 22 de gener de 1992

Però els escriurem amb majúscules inicials quan formen part d'una festivitat assenyalada o d'un període històric destacat.

  • el Maig Francès [1968]
  • la Revolució d'Octubre [a Rússia]
  • l'Onze de Setembre

Fets històrics

S'escriuen amb majúscules inicials.

  • la Segona Guerra Mundial
  • la Setmana Tràgica
  • el Corpus de Sang

Períodes històrics

Els noms dels períodes històrics, dels períodes o estrats geològics i de les eres s'escriuen amb minúscules.

  • el vuit-cents
  • la baixa edat mitjana
  • l'edat antiga
  • l'era cristiana
  • el paleolític inferior
  • l'edat de la pedra
  • el quaternari

Són una excepció els casos següents:

  • el Renaixement [europeu]
  • la Renaixença [catalana]

Moviments culturals i estils artístics i literaris

S'escriuen amb minúscules.

  • el barroc
  • el romànic
  • el gòtic
  • el surrealisme
  • el noucentisme
  • el naturalisme francès
  • el prerafaelitisme

Són una excepció els casos següents:

  • la Renaixença [catalana]
  • el Renaixement [europeu]

Ideologies, tendències polítiques i creences religioses

Els noms de les creences religioses, dels grups socials i de les tendències polítiques i ideològiques s'escriuen amb minúscules.

  • el marxisme
  • l'anarquisme
  • el carlisme
  • el cristianisme
  • el budisme
  • l'islam

Ciència i tècnica

Termes científics i tècnics

En les designacions de les lleis, principis, teoremes, etc., només escriurem amb majúscula inicial els noms propis que inclouen.

  • la teoria de la relativitat
  • les lleis de la termodinàmica
  • el teorema d'Avogadro
  • la constant de Planck

La terminologia física i química i les unitats de mesurament s'escriuen amb minúscules. Els símbols corresponents s'escriuen segons la forma fixada internacionalment.

  • clorur sòdic (ClNa)
  • àcid cianhídric (HCN)
  • newton (N)
  • coulomb (C)
  • ampere (A)
  • joule (J)
  • gram (g)
  • quilòmetre (km)

Animals i plantes

En els noms científics dels animals i les plantes s'escriuen amb majúscula inicial el primer mot —el gènere— i els noms de persona que incloguin.

  • Diaemus yougii cypselinus Thomas
  • Quercus alba L.
  • Rhododendron ferrugineum
  • Hippocrepis balearica

Les divisions més grans que el gènere —classe, ordre, subordre, família, etc.— s'escriuen també amb majúscula inicial.

  • Monotrema
  • Ruminantia
  • Hominidae
  • Selachii

Les formes catalanitzades s'escriuen amb minúscules.

  • els felins
  • els remugants
  • els homínids
  • els selacis

Informàtica

Els noms dels programes, sistemes, llenguatges, rutines, subrutines, instruccions i sentències se solen escriure íntegrament amb majúscules.

  • SIDEC
  • SIGMA
  • COBOL
  • PROLOG
  • BASIC
  • DOS
  • GOTO 600
  • FORMAT
  • WHILE

No obstant això,

  • WordPerfect
  • PC Tools

Cossos celests

Les paraules Sol, Terra i Lluna s'escriuen amb majúscula inicial quan s'utilitzen en sentit astronòmic per a designar un cos celest.

  • antigament es creia que el Sol girava entorn de la Terra
  • el moviment de translació de la Lluna entorn de la Terra

S'escriuen amb minúscules en els altres casos.

  • els dies que fa més sol
  • l'altura d'un punt de la terra respecte al mar
  • els dies de lluna plena

Fora d'aquests tres casos, els noms dels planetes, de les constel·lacions, dels satèl·lits, etc. s'escriuen amb majúscules inicials.

  • Venus
  • la Via Làctia
  • l'óssa Menor

Objectes i productes

Marques

Els noms de les marques i els models s'escriuen amb majúscula inicial, llevat dels casos en què s'usen amb valor genèric.

la casa Letona fabrica la beguda Cacaolat demana un cacaolat
  • una aspirina
  • un rotlle de cel·lo
  • un jeep

Objectes singulars

S'escriuen amb majúscules inicials.

  • el Graf Zeppelin [nom d'un zèppelin]
  • el Nautilus [nom d'un submarí]
  • el Sant Graal [el calze que Crist va fer servir al Sant Sopar]

Abreviacions

Abreviatures

Les abreviatures s'escriuen amb majúscules inicials o amb minúscules segons com s'escrigui la forma desenvolupada.

  • l'Excma. Sra. Maria Anglada
  • truqueu al tel. 581 20 24
  • truqueu al telèfon 581 20 24

Són una excepció a aquesta regla les formes abreujades corresponents als tractaments de cortesia i a altres designacions personals genèriques que s'escriuen amb majúscula inicial encara que la forma desenvolupada sigui amb minúscules: Sr. (senyor), Dr. (doctor), Prof. (professor), Mn. (mossèn) i St. (sant).

  • la Dra. Riba
  • la doctora Riba
  • el Sr. Joan Benet
  • el senyor Joan Benet

Sigles

Les sigles s'escriuen amb majúscules i sense punts entre les lletres.

  • UAB
  • ICE
  • PAS
  • NIF
  • CSIC
  • COU

El fet que les sigles s'escriguin amb majúscules no implica que els noms desenvolupats corresponents s'hagin d'escriure amb majúscules inicials, sinó que s'han d'escriure segons les normes exposades en aquesta publicació.

UAB Universitat Autònoma de Barcelona
ICE Institut de Ciències de l'Educació
DNI document nacional d'identitat
PAS personal d'administració i serveis
COU curs d'orientació universitària
PAAU proves d'aptitud per a l'accés a la universitat

Símbols

Els símbols —combinacions de signes, xifres o lletres que s'usen per a representar magnituds, unitats de mesura, elements químics, etc. i que es fixen internacionalment— s'escriuen amb majúscules o amb minúscules segons la forma que s'hagi establert.

EUR euro
km quilòmetre
N newton
h hora

Motivació

Hem redactat aquesta proposta amb la finalitat d'oferir al personal de la Universitat Autònoma de Barcelona un recull d'orientacions pràctiques per a l'escriptura correcta de majúscules i minúscules. Tot i que aquesta qüestió té més a veure amb l'estilística que no pas amb la normativa gramatical pròpiament dita, considerem necessari que els textos universitaris tinguin coherència i homogeneïtat en aquests aspectes formals.

Ens hem cenyit a l'ús de les majúscules com a marca distintiva, és a dir, dependent de la naturalesa de les paraules (nom d'una institució, d'una assignatura, etc.). Hem deixat de banda, doncs, els casos que depenen de la posició que ocupa una paraula dins d'un text (contacte amb signes de puntuació, començament d'un escrit, etc.).

De les obres que hem consultat, hem tingut en consideració especialment els criteris fixats a l'opuscle Majúscules i minúscules, publicat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Bibliografia

Avui. Llibre d'estil, inèdit, sense datació.

Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona. Llibre d'estil. Barcelona, 1991.

Coromina, E. El 9 Nou. Manual de redacció i d'estil. Vic: EUMO, 1991.

Diari de Barcelona. Un model de llengua pels mitjans de comunicació. Barcelona: Empúries, 1988.

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Majúscules i minúscules. Barcelona, 1989.

El País. Libro de estilo. Madrid, 1990.

Gabinet de Llengua Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les majúscules i les minúscules, a cura de Lluís Pérez-Carrasco. Capítol del Llibre d'estil, inèdit, 1991.

Institut Cartogràfic de Catalunya.Toponímia i cartografia. Assaig de sistematització. Barcelona: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, 1985.

La Vanguardia. Libro de redacción. Barcelona, 1986.

Martínez de Sousa, J. Diccionario de tipografía y del libro. Madrid: Paraninfo, 1981.

Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona Proposta d'ús de majúscules i minúscules. Barcelona, 1989.

The University of Chicago Press. The Chicago Manual of Style. Chicago,1982.

Tres i Quatre. Llibre d'estil, inèdit, sense datació.

2012, Servei de Llengües, Universitat Autònoma de BarcelonaContacta.