Apartat d'assessorament═ndex de la Guia de comunicaciˇ eficaš
Presentaciˇ o exposiciˇ oral

En primer lloc, cal tenir en compte que les presentacions o les exposicions orals pretenen obtenir una rendibilitat acadèmica. Com a comunicació oral, és convenient atendre les característiques que la distingeixen de les comunicacions escrites i, per damunt de tot, la utilitat i l'eficàcia de la informació que es transmet als receptors.

En general, les presentacions orals transmeten els resultats d'un treball de recerca. En altres ocasions, i sobretot en l'àmbit acadèmic, les exposicions orals són treballs d'alguna assignatura. La informació que s'hi transmet forma part del contingut de la matèria i, alhora, està subjecte a una avaluació. En un sentit o en l'altre, sempre cal organitzar l'exposició atenent les persones a qui s'adreça perquè poden determinar i fins i tot modificar el contingut i el format de l'exposició. Per això, és molt important que l'emissor prepari a consciència els preliminars de qualsevol comunicació oral.

A més, una de les regles bàsiques de la comunicació oral recomana dir en lloc de llegir. Per tant, cal evitar llegir en veu alta l'escrit tot i haver-lo escrit pensant que hauria de ser llegit.
 

L'estructura bàsica d'una presentació cal que se cenyeixi als punts següents:
1. Dir què es dirà.
2. Dir-ho.
3. Dir què s'ha dit.
 
 

Preliminars
Totes les preguntes que apareixen a continuació responen a la voluntat de facilitar l'organització i preparació d'una presentació o exposició orals. A més dels aspectes de context, es presenten altres preguntes associades al temps, l'espai, el contingut i els suports.
a) Hi ha prevista cap presentació formal abans de començar l'exposició?
b) Quin interès pot despertar la presentació? Puc despertar-lo de cap manera?
c) Quina finalitat es persegueix: convèncer, entretenir, informar, argumentar?
d) Hi ha res d'original o singular que es pugui destacar en la presentació?
e) Amb quins exemples, anècdotes, experiències, etc. es podria il·lustrar el contingut?
f) És convenient formular algunes preguntes a l'auditori?
g) Amb quin ordre convé presentar la informació?
h) Està previst obrir un torn de paraules en finalitzar l'exposició?
i) Hi ha res que es pugui fer per a convidar a fer preguntes després de l'exposició?
j) Hi ha altres persones que hagin de parlar abans o després?

Temps
a) Quant de temps s'ha destinat a l'exposició?
b) Quant de temps es necessita per a transmetre la informació que es té preparada?
c) Quanta estona caldria dedicar a cadascuna de les parts (introducció, desenvolupament, conclusió) en relació amb el temps dedicat a l'exposició?
d) Quins moments de relaxació poden introduir-se en el discurs? Mitjançant algun exemple? Explicant alguna anècdota o alguna experiència personal?

Espai
a) Com és l'aula?
b) Es pot reorganitzar la distribució espacial de la sala?
c) Està previst que l'orador pugui moure's per l'espai? Com es pot afavorir o evitar el moviment de l'orador?
d) Hi haurà a disposició cap suport: pissarra, retroprojector, diapositives...?

Contingut
a) Quina informació cal transmetre? Puc obviar-ne cap? N'hi ha cap de molt rellevant?
b) Quines són les idees (tres o poques més) que interessaria destacar?
c) Quines idees bàsiques han de treure els receptors de la presentació?

Suports
És clar que allò que ha de prevaldre en una presentació oral és la relació entre l'emissor i el(s) receptor(s). Aquesta relació ha de ser més eficaç que la que podria representar la lectura del text escrit de la presentació. Per això, cal fomentar i facilitar l'atenció i la disponibilitat d'escolta dels receptors i repartir el menor nombre de fotocòpies amb la informació que es pugui considerar imprescindible.
En el mateix sentit, l'abús de transparències sovint dificulta l'exposició oral. Les transparències han d'obeir els criteris d'economia, llegibilitat i rellevància de la informació. Cal pensar que l'emissor ha de mantenir l'atenció de l'auditori i no fer-lo dependre dels suports que puguem tenir a l'abast. Cal admetre que en una comunicació ha de ser més eficaç la paraula que els documents escrits que es puguin repartir, que només poden ser un suport.

Ressenya