Progrés 0%
  • 1
    L’Ahmed, que va néixer al Marroc i té el pare marroquí i la mare catalana, estudia Turisme en una universitat catalana on la majoria de l’alumnat és autòcton. Alguns companys i companyes al campus el perceben com algú “de fora”. Contràriament, una part de la seva família tem que no acabi perdent una part de les seves arrels. L’Ahmed no sap com definir-se. Què hauria de fer?
    • Renunciar a la cultura marroquina, perquè és a Catalunya.

    • No barrejar-se gaire a les classes amb la gent autòctona.

    • Res en especial.

    • Pensar que les persones tenen identitats múltiples i que és normal que no li sigui fàcil definir-se.

  • 2
    La Fàtima és tunisiana i musulmana i ha obtingut una beca de mobilitat per cursar part del màster de Cooperació Internacional a Madrid. Cada dia dina al bar de la facultat. Està molt enfadada perquè els menús de la cantina no tenen en compte les normes d’alimentació musulmanes i gairebé cada dia hi ha carn de porc. La Fàtima hauria de:
    • Fer una reclamació per exigir un menú alternatiu.

    • Comentar-ho al cap de cuina del restaurant.

    • Portar-se la carmanyola de casa.

    • Participar en la comissió del menjador per suggerir canvis als menús.

  • 3
    A la teva cultura les persones solen estar còmodes sense buscar gaire proximitat entre elles. Ara estudies Economia a la Universitat de Guatemala i has observat que un company de classe, autòcton, sempre se t’acosta molt per parlar-te i et toca sovint. Què penses de la situació?
    • Penses que és una persona que vol lligar.

    • Penses que el problema és teu: a tu et costa acceptar que et toquin.

    • Penses que deu formar part de la manera de comunicar al seu país.

    • Penses que és estrany tant de contacte amb algú que no és íntim.

  • 4
    Véns del sud d’Europa i participes en un programa d’intercanvi de llarga durada a Suècia. Tots els teus companys i companyes del país parlen bé anglès, com tu mateix, i moltes de les classes són també en anglès, però quan els teus col•legues surten de classe i fan activitats d’oci parlen entre ells en suec i tu no els entens. Què fas?
    • Els demanes que parlin anglès sempre que tu hi siguis al davant; per a ells no és cap problema.

    • T’apuntes ràpidament a un curs de suec.

    • Passes el temps lliure amb altres estrangers que parlin la teva llengua o l’anglès.

    • Mostres interès a participar en la conversa dels teus companys.

  • 5
    Ets un estudiant valencià de Geografia apassionat per les arts dramàtiques. Participes en un grup de teatre d’un poble a prop de València. Parles bé l’anglès. Volies anar a Anglaterra amb una beca d’estudis però al final t’ha tocat anar a Lió i quasi no parles el francès. Acceptes la beca i veus que en aquella facultat hi ha un grup de teatre. Què fas?
    • T’apuntes al grup de teatre, si t’accepten.

    • Busques una activitat esportiva, on no hagis de parlar gaire.

    • Decideixes fer classes de francès en lloc de teatre.

    • Busques una associació on facin teatre en alguna llengua que coneguis.

  • 6
    Ets un estudiant d’empresarials a Birmingham, la teva ciutat. Un dels professors ha encarregat a la classe elaborar una presentació sobre l’estructura econòmica de les empreses familiars. Us ha proposat fer-lo en parelles i a tu t’ha tocat fer-lo amb la Reiko, una estudiant japonesa. Mentre treballeu, notes que no et mira als ulls, que tu portes la veu cantant i penses que ets tu qui fa tot el treball. Què fas?
    • Deixes temps a la Reiko perquè hi participi al seu ritme.

    • Decideixes no fer més treballs amb la Reiko.

    • Li exposes el teu punt de vista sobre la qüestió i li demanes el seu.

    • La pressiones perquè treballi com penses que s’ha de treballar: més ràpid.

  • 7
    Ets un estudiant italià. Et trobes a la biblioteca de la Universitat de Hèlsinki, on estudies. Tens classe d’aquí a deu minuts i només vols tornar un llibre. Hi ha tres persones a la cua i la bibliotecària està explicant alguna cosa a la primera. Li preguntes en el teu finès de supervivència si seria tan amable d’agafar-te el llibre. Com et sembla que reaccionarà?
    • No t’entendrà.

    • No et farà cas.

    • Fent-te esperar perquè primer li cal acabar d’atendre les persones que hi ha abans que tu a la cua.

    • Se saltarà les normes de la biblioteca i t’atendrà.

  • 8
    Ets al bar de la teva facultat, a la Universitat de Lisboa, i una amiga portuguesa com tu mateixa et presenta la Noriko, una noia japonesa. Si li fas dos petons, com creus que reaccionarà?
    • Mirant-te, sorpresa. Segurament la situació la farà riure.

    • No ho saps. Potser al Japó no és habitual fer-se dos petons per saludar-se.

    • Abraçant-te i fent-te també dos petons.

    • Apartant-se i donant-te la mà.

  • 9
    Ets europea i participes en un programa d’intercanvi universitari al Vietnam. Al restaurant universitari, que no té el menú en cap llengua que coneguis, has demanat el mateix plat que has vist a la taula del costat, perquè té bona pinta. Semblen gambes. Tens gana i t’ho menges tot, malgrat que té un gust estrany. Poc després un jove de la taula del costat se t’acosta per demanar-te si t’han agradat les salamandres fregides, un plat habitual al Vietnam. Què fas?
    • Posar-te a riure. Ara ja has tastat les salamandres.

    • Anar al lavabo perquè tens nàusees.

    • Reclamar al cambrer.

    • Mai més no demanaràs coses que no coneixes.

  • 10
    Ets una estudiant parisenca. Et trobes al Caire participant en un programa d’intercanvi. T’has fet amiga de la Jalila, una companya de classe de primer d’Economia. La Jalila et comenta que l’any que ve es casarà amb un advocat ben conegut a la ciutat i amic de la família. Què en penses?
    • T’agradaria que et convidés per poder veure com són els casaments a Egipte.

    • Que potser la seva família l’ha triat per ella.

    • Estàs segura que es casen enamorats, i esperes que li vagi tot molt bé.

    • L’obliguen a casar-se; l’has d’ajudar com sigui.


Continua